El programa que presentem, amb Vivaldi com a protagonista, pretén retre homenatge al geni del violí, professor i compositor qui va ser un dels principals responsables, a la seva època, de l’excel·lència i de l’èxit d’un projecte musical en femení: l’Orquestra de l’Ospedale della Pietà.

​​

L’agost del 1703 –pocs mesos després d’haver estat ordenat sacerdot–, un jove Antonio Vivaldi de vint-i-cinc anys era nomenat “mestre de violí” per les autoritats de l’Ospedale della Pietà, a Venècia.​ Aquesta important institució comptava a finals del segle XVII amb una trentena d’alumnes, entre instrumentistes i cantants, les figlie di coro, que treballaven cada dia a un ritme intens; les més afavorides col·laboraven en la formació de les altres noies. A la Pietà les joves es dividien en dos grups: les figlie di commun (noies corrents) i les figlie di coro (noies del cor), que eren les instruïdes especialment per a la música vocal i instrumental. El seu nivell fou altíssim i moltes d'elles van arribar a ser veritables virtuoses amb un nivell artístic que superava el dels professionals. Les estrelles dels Ospedali eren anomenades privileggiate di coro. Les “privilegiades” més destacades eren molt conegudes i es parlava d'elles a la ciutat. Així, l'alta interpretació musical a la Venècia era cosa de dones, o millor dit, de joves dones d'entre 9 i 18 anys. Arribada aquella edat, deixaven els Ospedali per a emprendre una nova vida al món exterior, excepte algunes que es quedaven a la institució, fos com a monges o com a mestres de música.

​​

Moltes de les obres religioses que Vivaldi va compondré es van escriure per ser interpretades per les joves de l’Ospedale della Pietà. Entre les més destacades trobem el Gloria (RV 589) i el Magnificat (RV 610), que conformen el programa d'avui. Dues obres corals que reflecteixen tant la seva capacitat expressiva com el seu domini de l’estil barroc italià. Totes dues són pilars del repertori coral barroc. La seva simplicitat aparent amaga una gran sofisticació musical i emocional. I ambdues mostren dues cares del geni venecià: l’exaltació espiritual i la profunditat reflexiva. ​Són exemples excepcionals de com la música sacra barroca pot ser alhora devocional i extraordinàriament bella.

​

​Introduiran les obres de Vivaldi dos exemples dels Concerti grossi d’Arcangelo Corelli, compositor també barroc, però d’una generació anterior a Vivaldi. Corelli va ser un dels músics més famosos i influents del seu temps. Compositor i violinista, exclusivament de música instrumental, va establir el model d'alguns dels gèneres instrumentals més rellevants del segle XVIII, com són la sonata o el concerto. Els seus Concerti grossi Op. 6 es van difondre per tota Europa, servint de model a molts altres autors, entre ells, G. F. Händel. Corelli va ser mestre d'un altre compositor vinculat a la Pietà: Francesco Gasparini, Maestro di Choro en aquell moment a la Pietà i que va ser qui va proposar la contractació d'Antonio Vivaldi com a professor de violí i posteriorment Maestro dei Concerti. En acceptar aquella modesta plaça de professor, Vivaldi aviat descobriria que en cap altre lloc hauria pogut disposar de plena llibertat d'acció i d'una orquestra tan completa i competent com la del Ospedale. ​​Perquè les músiques de la Pietà van convertir la Pietà en un dels millors indrets per escoltar bona música a la ciutat de Venècia i un lloc de referència a Europa.