“Fa uns quinze anys, un canonge de Cadis em va fer l’encàrrec de compondre una música instrumental sobre les Set últimes Paraules de Crist a la Creu. Era costum a la catedral de Cadis d’executar cada any, durant la quaresma, un oratori els efectes del qual es trobaven reforçats per les circumstàncies següents: Les parets, finestres i pilars de l’església eren coberts de tela negra, només quedava un gran llum penjant del centre que trencava aquesta santa obscuritat. Al migdia es tancaven totes les portes i llavors començava la música. Després d’un preludi apropiat, el bisbe pujava al púlpit i baixava per segona vegada, per tercera vegada, etc. I cada vegada, l’orquestra intervenia al final del sermó. He hagut de tenir en compte aquesta situació en la meva obra. La tasca que consisitia en, sense cansar l’oient, fer que es succeïssin set Adagis cada un de deu minuts aproximandament, no era fàcil”