Contràriament al que se suposava fins fa molt poc temps, tot comença amb un encàrrec de la Congregación de la Santa Cueva de Cadis d’una obra per a la cerimònia religiosa del Divendres Sant. 

​

L’any 1756 es va descobrir una cova al soterrani de la parròquia del Rosario, on els cofrades es retiraven per a meditar. Altres diuen que es reunien per a rituals maçònics. El moviment havia entrat a Cadis uns deu anys abans i fins i tot havien arribat a algun sacerdot. Aquesta cova podia haver estat un santuari de la deesa fenícia Astarté. Van decidir donar sentit a la cova, la van reformar i es van dir “Hermandad de la Santa Cueva”. Van omplir-la amb grans espelmes, amb llums oscli·lant i tènues. 

​

El 1771 es va construir un oratori, amb imatges piatoses, i uns frescos del propi Goya.

​

Però la il·luminació definitiva d’aquest espai va arribar el 1786, quan la cofraria va encarregar al gran Franz Joseph Haydn una música per a la Setmana Santa. 

 

Els mediadors en aquest encàrrec van ser el Marqués de Ureña i el Marqués de Méritos, relacionats amb la maçoneria de Cadis.

 

És àmpliament coneguda la pertenença de compositors com Mozart o Haydn a la maçoneria. Aquesta mateixa vinculació la tenia, Goya, el pintor sol·licitat per a la decoració de la capella superior.

​

Així, va ser en aquell espai subterrani de la Santa Cueva, i no a la catedral, on es va escoltar per primer cop la música de Les Set Paraules. La idea de fer l’encàrrec a Haydn sortí del Marqués de Valde-Íñigo, gestionat pels esmentats personatges.

​

Quan va arribar-li aquest encàrrec especial, a principis de 1786, Haydn ja era un mestre famós conegut en tot el món musical, però de seguida se sentí fascinat per l’especial dificultat del projecte. En la seva autobiografia, el canonge (“l’abbé”) Maximilian Stadler ens explica que es trobava a casa de Haydn quan li arribà l’encàrrec: “A mi també, em va preguntar què en pensava d’allò. Li vaig contestar que em semblava millor començar per adaptar les paraules a una melodia apropiada i repetir-la després per a instruments sols. Va ser el que va fer, però ignoro si ell mateix havia tingut aquesta intenció”.