Carmina Burana
Carl Orff
CANÇONS DE BURA
L'any 1803 es va trobar un antic còdex a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera. En ell s'ha conservat una col·leccio de cants dels segles XII i XIII. Actualment aquest còdex és a la Biblioteca Estatal de Baviera, a Munic.
El terme ve del llatí carmĕn carmĭnis, "cant" o "càntic" i burana és l'adjectiu gentilici que indica la procedència: "de Bura" (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, "Cançons de Beuern".
El còdex recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí (encara que no amb mètrica clàssica), una altra part en un dialecte del germànic antic mitjà i també en francès antic. Van ser escrits per estudiants i clergues pels volts de la dècada del 1230. En ells s'hi fa gala del gaudi per viure i de l'interès pels plaers terrenals, per l'amor carnal i el gaudi de la natura i, amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la què es va desenvolupar durant el segle XIX respecte a l'edat mitjana, descrivint-la com una "època fosca”. Són obra de poetes cultes amb una sòlida formació clàssica, tal com és palesa en els mateixos poemes.
La col·lecció dels diversos tipus provinents del còdex està dividida en sis parts: Carmina ecclesiastica (cançons sobre temes religiosos), Carmina moralia et satirica (cants morals i satírics), Carmina amatoria (cançons d’amor), Carmina potoria (conté obres sobre la beguda i també paròdies), Ludi (representacions religioses), Supplemantum (versions de totes les anteriors, amb algunes variacions).
%203_e.jpg)
