Carmina Burana

Quan Carl Orff posa per títol a la seva obra “Carmina burana” hi afegeix el subtítol: “Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atque imaginibus magicis”, és a dir, “Cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques”. I és que la seva és una música que convida a les imatges i a la imaginació, amb el fil conductor d’uns antics textos rics i variats, malgrat que en l’actualitat s’acostumi a interpretar en versió concert.

 

Els calidoscopis, del grec antic Kalós (bella), éidos (imatge), scópeo (observar), són uns instruments que conviden a aquestes “imatges màgiques” i , d’altra banda, la tecnologia ens permet reproduir els seus efectes i crear imatges per a la música i els textos triats per Orff. 

 

Això és el que hi trobareu en aquest “quadrat màgic”, que no és més que la disposició de la sèrie de 25 números triats per Orff en una taula quadrada, això sí, de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la “constant màgica”. En l’antiga Xina ja es coneixien quadrats màgics des del III mil·leni aC, però també els van conèixer els indis, egipcis, àrabs i grecs, atribuint-los propietats astrològiques i divines. En l’art, el quadrat màgic d’Albrecht Dürer és considerat el primer de les arts plàstiques europees, però també el podem trobar en obres tan modernes i properes com la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

 

Us convidem a destapar-los, descobrir la seva constant i de forma “màgica” accedir a escoltar i veure aquesta obra.