Gloria (I)

El (re)descobriment: dels arxius de Torí al repertori universal

La història moderna del Gloria, RV 589, comença el 1926, quan el professor Alberto Gentili, de la Universitat de Torí, va avaluar uns manuscrits descoberts al

. Aquesta troballa comprenia més de tres-centes obres vivaldianes, dividides entre un convent de cloenda i un col·leccionista particular. Gràcies al mecenatge del banquer Roberto Foà i els esforços de la família Giordano, aquests manuscrits van ser adquirits per la Biblioteca Nacional de Torí, on es conserven com la cèlebre Col·lecció Foà-Giordano.

Temps després, el compositor, pianista i director turinès Alfredo Casella (1883-1947) va preparar una edició del Gloria. L'estrena es va produir el setembre de 1939, només quinze dies després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, durant la inauguració de la Settimana Musicale Senese (Setmana Musical de Siena).

Aquest esdeveniment, després de més de dos-cents anys de silenci, va marcar l'inici del renaixement vivaldià. L'edició de Casella, publicada per Ricordi el 1943, contenia certes reconstruccions i modificacions que han estat corregides en edicions posteriors, més fidels al manuscrit autògraf. Tot i això, la seva tasca va ser una fita històrica en la recuperació d'aquesta obra mestra.

Des del seu redescobriment, el Gloria ha experimentat una trajectòria ascendent fins a convertir-se en una de les obres corals més sovint interpretades del repertori barroc. La seva relativa accessibilitat tècnica per a cors no professionals, combinada amb la seva innegable bellesa musical, n'ha afavorit la difusió universal.

En definitiva, el Gloria, RV 589, d'Antonio Vivaldi representa una obra cimera del repertori coral barroc que transcendeix la seva funció litúrgica original per erigir-se en testimoni del geni creatiu de l’autor. La seva capacitat per conjugar el fervor devocional amb el virtuosisme instrumental, l'arquitectura formal rigorosa amb l'espontaneïtat expressiva i la tradició policoral veneciana amb el llenguatge concertístic modern, confereix a aquesta composició un valor artístic indiscutible.