En clau femenina

El programa que presentem, amb Vivaldi com a protagonista, pretén retre homenatge al geni del violí, professor i compositor qui va ser un dels principals responsables, a la seva època, de l’excel·lència i de l’èxit d’un projecte musical en femení: l’Orquestra de l’Ospedale della Pietà.

​​

L’agost del 1703 –pocs mesos després d’haver estat ordenat sacerdot–, un jove Vivaldi de vint-i-cinc anys era nomenat “mestre de violí” per les autoritats de l’Ospedale della Pietà, a Venècia.​

 

Aquesta important institució comptava a finals del segle XVII amb una trentena d’alumnes, entre instrumentistes i cantants, que treballaven cada dia a un ritme intens; les més afavorides col·laboraven en la formació de les altres noies. Donat que Vivaldi havia rebut l’encàrrec d’ensenyar composició de concerts a les noies de la Pietà, cal suposar que, ja aleshores, gaudia d’una sòlida reputació com a compositor. Les seves obres ja circulaven en forma de còpies manuscrites, pràctica comuna a l’època, quan el 1705 decidí encarregar la impressió del seu op. 1, acomplert amb la seva obra La Follia, a Giuseppe Sala, l’editor de música més conegut de Venècia.

 

Els ospedali van ser institucions caritatives sorgides com a refugi de malalts i repudiats de la societat, que amb el temps també es van convertir en cases d’acollida per a orfes, fills de famílies pobres o bastards de la noblesa. Allà podien trobar un refugi, però també educació. Girolamo Miani, noble venecià del s. XVI va anar un pas més enllà amb la idea d’educar aquests orfes: a través de la música. Així va ser, en el cas de les noies, a la Pietà.

​​

Mentre Vivaldi va ser el director (1703-1717), les músiques de la Pietà van convertir l’Ospedale en un dels millors indrets per escoltar bona música a la ciutat de Venècia i un lloc de referència a Europa.

 

Cap al 1739, el magistrat francès Charles de Brosses, erudit i gran viatger, confirmà durant la seva visita a la ciutat de Venècia: “Aquí, la música transcendent és la dels hospitals. N’hi ha quatre, tots ells integrats per noies bastardes o òrfenes, així com per filles de pares que no estan en estat de criar-les. Són educades a càrrec de l’estat, i hom només les ensenya a excel·lir en música. També canten com els àngels, i toquen violí, flauta, orgue, oboè, violoncel i fagot; ras i curt, no hi ha instrument, per gran que sigui, que els pugui fer por. Viuen en clausura com monges. Només elles toquen, i cada concert es compon d’una quarantena de noies [...] Dels quatre hospitals, on vaig més sovint i on em diverteixo més és l’Hospital de la Pietat; és també el millor per la perfecció de les simfonies!”.​

 

Avui, el nostre projecte vol recordar la música de l’orquestra de l’Ospedale della Pietà de l’època de Vivaldi per iniciar una nova aventura apassionant, tornant-nos a endinsar en el camí de la descoberta per compartir dues obres que van veure la llum en aquell indret i aquells anys.