En aquesta obra la posada en escena és un aspecte molt important, ja que es tracta de la “banda sonora” d’una celebració litúrgica del segle XVIII en la que la música va ser encarregada expressament per a un lloc i un moment determinats, i al servei de la paraula i de l’escenografia. Per això hem considerat donar una ambientació propera a aquest esperit original.

​

Creiem que el lloc ideal ha de ser l’interior d’una església, per tal de crear un espai de recolliment entre públic i músics, fidel a aquest esperit de l’original.

​

En la posada en escena entra en joc una narradora, en la veu de Maria Magdalena, com a testimoni directa de les paraules, amb un text escrit “ad hoc”, acompanyada per elements escenogràfics (visuals, olfactius…).

​