Originalment, aquestes set meditacions sobre les últimes paraules (extretes dels diversos evangelis) eren per a una orquestra clàssica completa. Aquesta primera versió (Hob XX/1A) es publica el 1787 i se estrenà a Viena el 27 de març de 1787, però ja s’havia estrenat el mateix any o anterior a Cadis.

​

L’enorme popularitat de Les Set Paraules queda demostrada a través de la seva “descendència”: un gran nombre i varietat d’arranjaments que van circular des de dates molt properes a la primera publicació. Aquesta proliferació és especialment intensa després de la publicació el 1801 de la versió vocal o oratori (Hob. XX/2), convertint-se molt aviat en una obra tant religiosa com de concert. Els arranjaments es succeeixen per a adaptar-la a infinitat de situacions que sobrepassen a l’original litúrgic.

​

El primer arranjament, per a quartet de corda va ser realitzat pel propi Haydn, sequint-lo un per a clavicèmbal o piano, ambdós de 1787.

​

En el curs del seu segon viatge a Londres (1794-1795) Haydn havia sentit una versió revisada de la seva obra, ampliada per incloure un cor, preparat pel mestre de capella de Passau, Joseph Friebert. La lletra no era en l'original forma llatina, sinó en poesia pietista, escrit en alemany. Haydn quedà impressionat amb el nou treball i decidí millorar-lo, preparant la seva pròpia versió coral. Va comptar amb l'ajuda del baró Gottfried van Swieten, que va revisar les lletres utilitzades per Friebert.

​

La versió coral va ser estrenada de forma privada a Viena el 26 de març de 1796 per a un públic de la noblesa, en el marc de la Gesellschaft der Associierten. L'estrena pública va ser l'1 d'abril de 1798, patrocinada per la societat Tonkünstler, una societat vienesa benèfica per als músics. El treball va ser publicat el 1801.