Venècia sense Vivaldi?

Poques ciutats dels segles XVII i XVIII van estar tan íntimament lligades a un compositor com Venècia a Vivaldi. Pensem en els noms de Mozart i Salzburg, però és sabut que l'autor de Don Giovanni no estimava la seva ciutat natal i menys encara a les autoritats de què depenia. Caldria relacionar-ho més aviat amb Praga, tant per l'afecte que sentia per aquesta ciutat com pels èxits que hi va collir. Un altre exemple, podria ser Bach i Leipzig. El Cantor hi va residir vint-i-set anys i hi va produir la part més important de la seva obra; el seu lligam amb aquesta ciutat va ser indubtable, encara que no obtingués de les autoritats el reconeixement i la gratitud de què Vivaldi va gaudir a Venècia. Però Bach, com se sap, no fou home d'una sola ciutat: ¿no existeix també, tant a la seva vida com a la seva obra, el Bach de Weimar o el Bach de Köthen?

L'autor del Gloria i el Magnificat és innegablement un exemple força rar d'absoluta fusió entre una ciutat, un home i una obra. Primer, perquè Vivaldi va néixer i va passar-hi la seva vida, a excepció d'aquella dolorosa temptativa d'expatriació a Viena, durant els darrers mesos de la seva existència. Però també, i sobretot, perquè no hi ha res a la seva música instrumental i vocal que no reflecteixi l'estil jovial, els colors unes vegades tornassolats i altres boirosos, i l'atmosfera líquida i transparent de Venècia. Vivaldi i Venècia són la mateixa cosa.

Però ¿és possible conèixer realment aquest compositor per un altre mitjà que l'anàlisi de la seva obra, integrada per prop de set-centes cinquanta partitures inventariades fins avui? ¿És possible esbossar en unes quantes línies el retrat d'aquest home que sembla planejar sobre la ciutat i el temps, sense deixar de conservar una immensa part del seu misteri? Les seves cartes són insignificants, a excepció d'una de sola en què desvetlla alguna cosa i esmenta la dificultat d'exercir el sacerdoci a què estava destinat. Ja no ens confonen els testimonis dels seus contemporanis, escassos i succints: alguns viatgers, més que parlar-ne, ho citen, perquè la fascinació que experimenten davant aquesta ciutat de Venècia, amb institucions i costums fora de tota norma, empeny els seus comentaris més cap al que és col·lectiu que cap a l’individual.

Persisteixen moltes zones d'ombra i, tret que es descobreixin un dia nous documents ocults, encara serà difícil escriure una biografia del Prete Rosso sense reincidir en esdeveniments coneguts o trets de personalitat massa generals. Tot i que trobem Vivaldi immers en la societat musical del seu temps, de moment ens hem d'acontentar amb algunes evocacions indispensables, especialment a propòsit dels primers anys i els estudis religiosos, abans del seu ingrés a la Pietà.