Els Ospedali o la glòria musical dels més humils

A la Pietà es prega a Déu amb el violí;

en els Mendicanti amb la flauta;

en l'Ospedaletto amb el fagot

i en els Incurabili amb el tambor.

Anònim, segle XVIII

La passió generalitzada per la música, des de les capes més populars fins a la societat més cultivada, va produir a Venècia una de les més nobles experiències educatives de l'Europa barroca. Certament, la caritat cap als més desheretats (orfes, malalts, mendicants...) es practicava ja en molts llocs i des de molt de temps enrere. Però Venècia va donar als seus quatre Ospedali (hospitals, orfenats) una dimensió musical que va valorar profundament a una població marginada pel naixement i les vicissituds de la vida.

En concedir una selecta educació a les noies del més modest origen, Venècia no tardaria a alçar-se al rang dels més grans centres europeus de la música vocal i instrumental.

Així va ser al famós Ospedale della Pietà de Venècia. Un convent, fundat el 1346, que inicialment serveix com a hostatgeria per a croats, i al llarg dels segles següents, com altres ospedali, esdevé una institució benèfica que acollia orfes i noies abandonades. A la vegada convent, orfenat per noies i escola, era també un lloc on les noies internes estudiaven música des de molt joves, i desenvolupaven importants activitats musicals sota la direcció dels millors músics venecians de l’època.

Durant el segle XVII, els diferents ospedali de Venècia van començar a ser reconeguts per les actuacions musicals dels solistes, cors i orquestres formats pels interns. Molts d’aquests concerts s’oferien només a un públic selecte format per personalitats importants.

A mesura que la Pietà anava guanyant prestigi per la qualitat de la formació musical que s’hi oferia, va començar a rebre l’ingrés d’infants relacionats amb famílies nobles (fos de forma legítima o il·legítima). En les dècades més tardanes de la República veneciana, també s’acceptaven joves estudiants de música que pagaven les despeses d’allotjament i escolarització. Gràcies a la qualitat de les seves interpretacions musicals excepcionals, durant els segles XVII i XVIII, l’orquestra i el cor de l’Ospedale van gaudir d’un gran prestigi i molt especialment durant els anys en què Antonio Vivaldi en va ser responsable.