El (re)descobriment de Vivaldi (II): Dresden

Dresden és l'indret on es donen els més recents descobriments sobre Vivaldi i la seva obra.

Més precisament en el conegut com a Schrank II (Armari II, fent referència a la ubicació original de la col·lecció) a Die Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek Dresden (SLUB).

La música continguda a l'esmnentat Schrank II pertany a la col·lecció que durant més de quaranta anys va ser reunida per Johann Georg Pisendel, concertino de l'Orquestra de la Cort de Dresden des de 1728 (encara que ja des de 1717 el seu paper a l'Orquestra va ser força important) fins a la seva mort el 1755.

Pisendel és considerat com un dels grans artistes de la seva època, i entre els seus amics mereix un lloc especial la figura d'Antonio Lucio Vivaldi. (Sense menystenir altres bons amics de Pisendel com Albinoni, Bach o Telemann).

Pisendel no només va ser estudiant de Vivaldi, sinó que van mantenir durant tota la vida una estreta relació d'amistat.

Va ser el 1717 quan Pisendel va viatjar a Itàlia i va conèixer Vivaldi (tot i que alguns fets fan sospitar que segurament s'haurien trobat abans).

Vivaldi va dedicar, si més no, 6 sonates i 10 concerts a Pisendel.

Quan Pisendel va tornar a Dresden va portar amb ell una immensa col·lecció de partitures amb obres de grans mestres italians (copiades en un paper més petit per estalviar espai en el viatge i que els acadèmics alemanys han batejat com a Reisepartitur -partitura de viatge-), amb una clara predominança d'obres de Vivaldi.

Des d'aquell moment es crea un vincle important entre Vivaldi i Dresden.

Ara com ara Dresden és el segon major arxiu vivaldià, només superat per Torí.

A Dresden trobem unes 56 obres de cambra i més de 100 concerts de Vivaldi, 180 obres que encara són anònimes: 72 sonates per a violí i continu, 17 trio sonates i 50 concerts.