CORAL MIXTA D'IGUALADA

Hi ha dos grans moviments al segle XX vinculats a la cançó popular catalana. Un és de recerca de melodies tradicionals i la seva consegüent difusió coral: el que convergeix en la creació de l'Orfeó Català i l'orfeonisme. L'altre és de creació de noves melodies i la seva rápida difusió popular a través dels nous mitjans de comunicació de massa: la Nova Cançó. És un moviment de cantautors.

Dos fenòmens sociològics i estètics diferents però amb un mateix objectiu: que el poble canti i s'expressi en la pròpia llengua. També dos moments diferents de represa nacional.

Un s'inicia al segle XIX i té com a moment culminant de recerca l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L'altre comença a principis dels anys seixanta del segle XX i arriba fins als nostres dies amb diferents modalitats d'estils. Tots dos varen patir circumstàncies de dictadura. Enmig una guerra civil significà un tall profund i dolorós en la historia i cultura del país. Ambdós moviments, però, comporten una presa de consciència de la llengua i una afirmació de l'univers simbolic català.

El moviment de la Nova Cançó ha influit en la manera de ser i de pensar d'unes quantes generacions, entre elles, la de molts de nosaltres. Va comportar un gran dinamisme cultural en el qual s'hi van sentir implicats poetes, lletristes, músics, arranjadors, instrumentistes, orquestres, discografiques, dissenyadors, pintors, etc. Però també és un fet que poc temps després del començament de la Nova Cançó ja es van fer harmonitzacions corals de les seves cançons, tot i que tímidament, que s'han ampliat i enriquit amb el pas del temps. I és que el cant coral és també una manera d'expressió d'aquest repertori, com també de difusió, que cal posar en valor.

En paraules del poeta J. V. Foix: M'exalta el nou i m'enamora el vell... Així són aquestes cançons.