COR DE CAMBRA DEL PALAU
DE LA MÚSICA CATALANA

Ara fa cent anys moria ben jove un dels poetes més populars de la literatura catalana. Joan Salvat-Papasseit fou l’únic d’extracció no burgesa, com va reivindicar en la seva obra. Figura marginal i anti-acadèmica, allunyada dels cercles literaris noucentistes, va predicar la valentia i la sinceritat dels poetes, amb un avantguardisme que trencava amb l’ordre establert.

El concert reivindica la seva figura a través dels poemes musicats per compositors ben diversos, des de Manuel Oltra fins a Joan Manuel Serrat, passant per Xavier Sans, Feliu Gasull o Carles Prat, amb una estrena d’Anna Campmany. Un concert on la poesia de Salvat s’entrellaça amb la música coral catalana dels darrers temps. I amb la pinzellada sonora de l’acordió, instrument que ens transporta al port i el mar, que tant van marcar el poeta des de la seva infantesa. Així com la seva obra, amb el Nocturn per a acordió... o tot el recull de L’Irradiador del port i les gavines.

Mentre ideològicament transità de afiliacions molt radicals a posicions més conservadores, la seva poesia evolucionà de la reivindicació de la lluita i el futurisme a la idealització de l’erotisme i l’amor. Aquesta poesia és la què provablement ha estat més coneguda i musicada, i la clau de la seva popularitat. Aquella que ell confessà haver escrit “mullant la ploma al cor, esbatanat” i que ens arriba a través de músiques que ha inspirat al llarg de diverses generacions.

Xavier Puig Ortiz
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana