L'estaca

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs la consideren autòctona. Va ser composta en temps de la dictadura del general Franco i és una crida a la unitat d'acció per aconseguir la llibertat. Ha esdevingut un símbol de qualsevol lluita per la llibertat. Se n'han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, i d'altres.

A la lletra explica, mitjançant la metàfora del lligament a una estaca, el treball per la llibertat.

La situació és una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba el personatge principal i l'avi Siset, el qual li diu: «…que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!»; i li dona la indicació que l'única forma d'alliberar-se'n és mitjançant l'acció col·lectiva: «Si estirem tots, ella caurà […] si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.»

La lluita per l'alliberament és dura, no para, no té descans... la recuperació del mal infligit pels tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit a: «Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.»

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita, es comunica en els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: «I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.»

Com a curiositat, quan Llach va escriure la lletra d'aquesta cançó va utilitzar la paraula columna en lloc d'estaca. Va ser en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

https://www.lluisllach.com/