D'un temps, d'un país

Les cançons de Raimon han tingut un paper fonamental en la transmissió global de la nostra cultura i en la lluita pels nostres drets com a societat. La seua extensa obra és una de les principals referències de la cultura contemporània.

Raimon ha cantat arreu del món, reivindicant els seus orígens i musicant l’obra d’altres grans poetes com ara Salvador Espriu, i de clàssics valencians com ara Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Joan Timoneda. Europa, Amèrica i Àsia han sigut escenari dels seus recitals.

El 1964 va aparèixer el tercer EP del cantautor del qual destaquen les cançons D'un temps, d'un país i Cançó de les mans; el mateix any veu la llum un primer LP, enregistrat en directe amb un públic reduït, que conté versions de la majoria de les cançons publicades prèviament: Al vent, Som, La pedra, A cops, Perduts, Disset anys, Cançó de les mans, Diguem no, D'un temps, d'un país, La nit i dos temes nous (Si em mor i Cantarem la vida). Curiosament, la censura va obligar a afegir a este tema un cor que repetix «Israel, Israel» on sentim «Cantarem la vida d'un poble que no vol morir», presumiblement perquè l'oient no pensara que feia referència a un país més proper.

https://www.fundacioraimoniannalisa.com/