Cartell
ON ÉS VIVALDI?
Si viatgeu a Venècia avui en dia, no podreu trobar l’Ospedale della Pietà com era en època de Vivaldi. Però sí l’església que Vivaldi va veure en construcció i que ha arribat als nostres dies.
L'interior de la Chiesa della Pietà, acabada el 1760, va ser dissenyat per l'arquitecte Massari amb forma ovalada. Durant la seva construcció, Giovanni Battista Tiepolo realitza entre 1754 i 1755 un fresc, també ovalat, de la volta. Representa la coronació de Maria Immaculada, el culte de la qual era especialment sentit a l'Ospedale della Pietà, ja que era considerada patrona de les joves hostes. Tiepolo va intervenir amb una obra que reflecteix plenament l’esperit del barroc venecià del segle XVIII, desplegant una pintura d’intensa lluminositat i gran dinamisme compositiu, amb figures elegants, colors clars i una atmosfera celestial que eleva l’escena cap a una dimensió espiritual. La llum, tractada amb gran delicadesa, modela els cossos i crea un efecte d’ascens i lleugeresa propi del seu estil madur. L’obra s’integra en l’arquitectura de l’església, dialogant amb l’espai i reforçant la funció devocional i musical del lloc.
Els retrats relacionats amb Antonio Vivaldi són escassos i, en molts casos, envoltats d’incertesa. No es conserva cap retrat absolutament documentat com a oficial, però hi ha diverses imatges que tradicionalment s’han associat amb el compositor. La més coneguda el representa amb cabells rogencs, amb perruca o cabells naturals arrissats, rostre allargat i expressió viva. Algunes pintures i gravats del segle XVIII mostren un home d’aspecte refinat, mirada penetrant i gest serè, d’acord amb la seva doble condició de sacerdot i músic virtuós. També existeixen representacions posteriors, ja del segle XIX, que idealitzen la seva figura i el presenten amb una imatge més romàntica que no pas històricament precisa.
Estudis recents han identificat un misteriós rostre al gran òval pintat per Tiepolo: un grup d'àngels sostenen instruments de l'època evocant el cor de la Pietà, del qual emergeix un rostre amb els cabells vermellosos, que l'estudiós Micky White ha identificat amb el “Prete Rosso”. La figura presenta trets delicats, mirada viva i una lleu intensitat espiritual que reflecteix el caràcter musical i religiós del compositor. La llum, tractada amb la suavitat característica de Tiepolo, il·lumina el seu perfil i en ressalta la serenitat, tot integrant-lo harmònicament dins l’escena sacra. I és que, deu anys després de la mort del compositor, el seu record encara seria molt viu a la Pietà, especialment entre les seves alumnes, que, havent assumit mentrestant càrrecs directius (priora, organista, etc.), és fàcil pensar que voguessin retre un homenatge pòstum al seu mestre.
La imatge gràfica del nostre projecte és una recreació del fragment del fresc de Tiepolo a la Chiesa della Pietà, on podem trobar un rostre de Vivaldi desconegut fins fa poc temps i que els darrers estudis, amb una nova i interessant hipòtesi, plantegen.
