Pau

Mendelssohn va signar a Roma el 10 de febrer de 1831 (acabava de fer vint-i-dos anys) la pregària universal per la pau titulada Verleih uns Frieden (Doneu-nos la pau), inspirada en el Dona nobis pacem de Martí Luter, originalment per a cor a quatre veus i orquestra i d’una simplicitat commovedora. Es va estrenar vuit anys més tard a Leipzig, i quan Schumann la va sentir va dir: “Una obra única per la seva bellesa; mirant la partitura no et pots ni imaginar l’efecte que pot arribar a produir. Aquesta petita obra acabarà tenint en el futur un reconeixement mundial: perquè com les Madonne de Rafael o de Murillo, no poden restar gaire temps amagades”. 

 

No sempre s'ha prestat justa atenció a les obres sagrades més petites de Mendelssohn. Inclouen una sèrie de vuit cantates corals, inspirades per l'admiració de Mendelssohn per la música de Bach, la música del qual va tenir un significat particular per a ell des de la infància. Després d'entrar a la Berlin Sing Akademie el 1820, va fer un estudi intensiu dels motets, cantates i oratoris de Bach. La seva interpretació de la Passió segons Sant Mateu, famosament reviscuda a Berlín el 1829  –la primera vegada que s'interpretava des de la mort de Bach el 1750– a vint anys, es va convertir en la culminació de l'estudi teòric i pràctic de Bach. Verleih uns Frieden és la cinquena i més curta de les vuit cantates corals que va compondre, guiat pel seu mestre Zelter, quan redescobria Bach. Tot i que està ambientada en un text de Luter, la melodia és tota de Mendelssohn.

 

Després d'haver cultivat amb profusió en aquella etapa la música religiosa en diferents formes, Mendelssohn aborda el 1832 la creació del seu primer oratori, Paulus, compromès amb la restauració de la millor tradició de la música luterana.

 

L'obra és fruit de l'encàrrec que Johann Schelble, director del cor i l'orquestra de la Societat Santa Cecília de Frankfurt, fa a Mendelssohn el 1831. El compositor inicia l'escriptura de l'oratori el 1832, però nous compromisos alenteixen el procés, i la partitura no es completa fins al 1836. La sobtada mort del seu pare el novembre de 1835, que havia seguit de prop el procés compositiu, atorga a més a l'oratori un nou valor com a tribut pòstum.

 

El 22 de maig de 1836, Diumenge de Pentecosta, Paulus era estrenat a Düsseldorf, dins del festival musical de la Baixa Renània. L'oratori, dirigit pel compositor, que aleshores comptava vint-i-sis anys, va ser interpretat per 172 instrumentistes i 364 cantants; la majoria, excepte els solistes vocals i Fanny Mendelssohn, que cantava com a contralt, eren músics aficionats. Van seguir estrenes a Anglaterra, Alemanya, Dinamarca, Holanda, Polònia, Rússia, Suïssa i Estats Units. De fet, el seu gran èxit va portar el primer biògraf de Mendelssohn, Lampadius, a definir aquells anys com a "anys paulins". Actualment, Paulus s'interpreta anualment el 25 de gener a la catedral londinenca de Sant Pau.

 

L’obra està dividida en 2 parts, 6 escenes i 45 fragments, combinant recitatius, àries i cors. La trama s’articula a través del recitatiu per un narrador. La partitura presenta una genial diversitat en l'escriptura coral, amb fragments en què el cor participa activament en l'acció dramàtica, a vegades a la manera de les turbes de les passions bachianes. Seguint l'exemple bachià, Mendelssohn inclou cinc corals luterans –Wachet auf! (Obertura i núm. 16); Allein Gott in der Höh’ sein (núm. 3); Dir, Herr, dit will igh mir ergeben (final del núm. 9); O Jesu Christe, wahres Licht (núm. 29); i Wir glauben all' an einem Gott (no 36). Tres d’ells (núm. 3, 9 i 16) seran els que sentirem en el concert. A més d’aquests tres corals, podrem escoltar dos dels cors que formen part de l’obra: el núm. 11, Siehe! Wir preisen selig, die erduldet haben i el núm. 35, l’anomenat “cor dels gentils” Seid uns gnädig, hohe Götter!

 

A Paulus, una de les obres més significatives i influents del segle XIX, Mendelssohn es revela com un compositor historicista, cultivant un historicisme crític que reinterpreta el barroc alemany mitjançant un nou llenguatge.

 

El concert culmina amb una selecció de nadales tradicionals catalanes i d’arreu, arranjades pels compositors catalans Pere Jordà, Enric Cervera, Manuel Oltra i el basc Jesús Guridi.